Bernats pescaires

En Pau Arumí i Pau Guillamet van publicar l'any 2005 un curs sobre producció musical en GNU/Linux a la revista Personal Computer & Internet. Genbeta informa que n'han fet una revisió i l'han publicat. El curs està publicat amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual -lliure-.

Cal dir que Pau Arumí és un dels membres del guardonat projecte Clam, nascut al grup de recerca en tecnologia musical a la UPF.

Via Vilaweb ens assabentem que el navegador Firefox ha arribat ja als 500 milions de descàrregues.

Blobby Volley és un joc que es distribueix amb llicència GPL, en el qual dos jugadors que semblen el ninot de la pel·lícula Flubber, juguen a voleibol. Es pot jugar amb GNU/Linux, Mac OS X i Windows.

Aquesta és l'opinió que via Menéame, he llegit que té el creador del joc del Tetris, Alexey Leonidovich, en una entrevista feta per la revista Consumer. Sembla que darrerament està de moda aquest home, doncs el Tetris ha fet anys. Però, no per això puc estar d'acord amb allò que diu. Segons ell el programari lliure destrueix el mercat i és propi de la joventut. Increïble però, cert. Sense el programari lliure no sabem com seria Internet. El programari lliure està demostrat que és una altra concepció de com crear riquesa en el món de la informàtica, una forma d'invertir millor els recursos a l'administració pública, una forma de fomentar la competència per no estar lligats a un sol proveïdor, etc.

Leonidovich és un capitalista convençut, segons l'entrevista, i això fa pensar que veu el programari lliure com una expressió del comunisme, al qual deu odiar -argument emprat per Microsoft alguns cops-. Opinió respectable però, no compartida en absolut.

SomGNU publica un article amb alternatives lliuers d'aplicacions web habituals com els serveis de blocs, videos, etc.

Linux.com publica un article sobre els codis de barres 2-D. Explica què són i els diferents formats de codis 2-D que existeixen, entre els quals el format PDF417 i el QR Code. També presenta algunes eines per generar codis 2-D -no totes lliures-, entres les quals hi ha Barcode4J, una extensió per generar codis QR per a Firefox, i els programes Scribus (eina de compaginació que permet generar codis 2-D) i KBarcode (eina de generació de codis de barres per a KDE). Potser inclouria dins de la llista, per a desenvolupadors, iText, una biblioteca de classes Java per treballar amb el format PDF, la qual permet generar codis de barres de diferents tipus, entre els quals hi ha el PDF417 i DataMatrix.

Via Menéame podeu accedir a l'entrada de Digg sobre una llista de 50 programes no lliures coneguts, i les alternatives lliures que proposa l'autor. Comença amb alternatives conegudes: Ubuntu enfront de Windows Vista; Firefox enfront d'Internet Explorer; OpenOffice o NeoOffice enfront de Microsoft Office 8i Mactopia); etc.

Val a dir que la llista és discutible per les alternatives proposades. Per exemple, enfront de MATLAB, el paquet matemàtic més utilitzat per mi durant la carrera, proposa Scilab. Però, Scilab no és programari lliure, doncs restringeix la llibertat d'ús a usos no comercials. En canvi, no s'esmenta GNU Octave o el projecte Sage. Sí que és programari lliure Kexi, alternativa a Microsoft Access, tot i que també es pot proposar Open Base, d'OpenOffice. L'alternativa a Microsoft Visio és Dia, tot i que és molt més agradable la interfície de Kivio. Per a Microsoft Project es proposa Open Workbench, deixant-se Planner, KPlato o GanttProject. I així successivament.

L'article, tot i que se'n pot discrepar, és una font més per analitzar alternatives a programes privatius coneguts, de forma que serveix per confirmar o ampliar el catàleg de programari lliure que es coneix per solucionar necessitats en el nostre dia a dia.

Free Software Daily enllaça amb un article de LinuxWorld sobre projectes que han vist la llum i que es basen en el conjunt d'eines del projecte Mozilla -el motor Gecko o el XUL Runner-. Aquests projectes són el navegador social Flock, el programa per pre-producció multimèdia Celtx, el programa de televisió i àudio a la carta Miro, i el reproductor de música Songbird. Programari lliure creat a partir d'eines lliures. De tots em queda provar en profunditat Celtx i en menor mesura Songbird. Ara bé, de Celtx podeu veure unes quantes captures de pantalla per fer-vos la idea del seu funcionament.

Genbeta parla avui d'un programa que permet la creació de models en 3D de l'interior d'habitatges. Es tracta de Sweet Home 3D i és programari lliure, amb llicència GPL, i és multiplataforma. Està fet amb Java i us el podeu descarregar i instal·lar o pdeu executar l'instal·lador fet amb tecnologia Java Web Start disponible al web del projecte. La imatge adjunta l'he fet amb pocs minuts, creant les dimensions de llarg i ample d'una casa, posant les parets, un marc de porta i posant alguns elements d'un lavabo. L'aplicació es pot estendre incloent biblioteques amb nous models de mobles i altres objectes que es poden situar dins de l'escena. Podria comparar-se la seva facilitat d'ús -tot i que no és exactament igual- al programa gratuït però, no lliure, Scketch Up, adquirit fa un temps per Google.

El Free Software Magazine publica un article en el seu darrer número explicant que el projecte OpenWengo finalment va ser abandonat i tots els seus desenvolupadors acomiadats. Això és una mala notícia i reforça la posició de Skype. Cal recordar que aquesa és l'aplicació líder de VeuIP, malgrat que no és programari lliure i que utilitza protocols no estàndards i no oberts. Hi ha alternatives vàlides com Ekiga, les quals utilitzen estàndards de VeuIP, tot i que Wengo és una alternativa molt més interessant. Els motius que el fan interessant és el fet de ser multiplataforma, el suport dels protocols estàndard de VeuIP i de videoconferència, i la capacitat de gestionar varis comptes de missatgeria instantània.

La desaparició del projecte però, no és una mort sinó una aturada temporal. Ja s'ha comentat que així serà, i és que aquesta és una de les avantatges del programari lliure. La disposició del codi i les llibertats de la llicència permeten que, si algú abandona un projecte, algú altre el continuï i el digui a bon port.

La cadena de televisió BBC migrarà els seus ordinadors a GNU/Linux. La cadena digitalitzarà el contingut de les seves cintes, utilitzant el format estàndard MXF. També lidera la BBC un projecte de programari lliure per produir programes sense cintes, Ingex.

Es tracta d'un paquet de programari que permet la captura de video i àudio SDI, transcodificació en temps real, i embolcallament en format MXF dels videos. El projecte Ingex existeix des de l'any 2005 i ha estat alliberat ara amb llicència GPL.

Via La Farga.

No coneixia Tomatime però, Genbeta en parla avui. Es tracta d'una xarxa social pensada per regalar temps a altres persones, temps que han de passar juntes, qui regala el temps i qui rep el regal. La notícia no és però, l'existència en sí de Tomatime, sinó la publicació del seu codi font sota una llicència MIT.

El 22 de gener de 1998 Netscape va decidir alliberar el codi del seu navegador, Netscape Communicator 5.0. El projecte Mozilla veuria la llum. Aquest alliberament va lligat a l'aparició del concepte codi obert -open source-, quina definició va ser creada per Bruce Perens i Eric S. Raymond. Avui dia el projecte Mozilla lidera diversos projectes de programari lliure amb un alt nivell de maduresa, com el navegador Firefox o el client de correu electrònic Thunderbird.

Hi ha varietat d'eines que permeten descarregar els videos de YouTube. Com sabeu, des d'aquest servei de videos a la carta no es proporciona la descàrrega del video a l'ordinador, malgrat que GoogleVideo, l'altre servei de Google, sí que es pot. Hi ha però, una altra forma d'obtenir els videos de YouTube. El programari lliure per veure televisió a la carta per Internet, Miro, del qual vaig parlar fa poc, és una opció. Tots els videos que es poden veure amb Miro prèviament s'han descarregat des d'Internet -si utilitzeu iTunes també passa això-. Aquests videos es desen en un directori Movies, dins del directori de l'aplicació, al perfil de l'usuari. En el cas de Linux el directori de l'aplicació es diu .miro. Per exemple, si el meu usuari és manel, es trobarien els videos a /home/manel/.miro/Movies. Dins de Movies els videos es poden trobar distribuïts en carpetes. No només es poden descarregar videos -i àudios- de YouTube sinó també de GoogleVideo, de BlogDigger, Rewer, DayliMotion, Yahoo!, blip.tv, Yahoo! Video i Mefeedia. Com en els altes serveis agregadors multimèdia, els continguts poden romandre a l'ordinador un cop descarregats o bé s'eliminen al cap d'un temps. Els videos descarregats es poden marcar per no eliminar-se a Miro, fent clic a l'enllaç KEEP que els acompanya. També es pot accedir a l'adreça d'Internet on es troben o bé al fitxer desat, sense haver de navegar per les carpetes del disc durs.

Estava mirant diferents alternatives de generar PDF amb PHP i m'he topat a la pàgina de documentació de PHP amb PDFLib. No vull aquí explicar el funcionament d'aquesta biblioteca per treballar amb el format PDF sinó que vull comentar una cosa que m'ha cridat l'atenció. Segons la documentació de PHP, PDFLib és codi obert -per a mi, equivalent a programari lliure-. Ara bé, el text diu això:

PDFlib Lite is available as open source. However, the PDFlib Lite license allows free use only under certain conditions.

És a dir, que primer s'afirma que és codi obert -open source- per després dir que no tots els usos estan permesos. És a dir, que no és codi obert. El per què us l'explico ara.

La definició de codi obert són 10 punts que caracteritzen el programari que es pot qualificar així. És evident que no és programari lliure, perquè la llibertat 0 -permetre qualsevol ús- no es compleix. Però, també cal mirar les característiques de codi obert. El punt 6 diu que no s'ha de restringir l'ús que es pot fer del programari. La llicència de PDFLib Lite només permet l'ús sota la mateixa en el cas de ser un usuari particular o un usuari de recerca. Queda clar que no es compleix la condició 6. Per tant, no és codi obert.