10 consideracions a l'hora de triar una distribució de GNU/Linux
- Distribució completament lliure o no.
- Gestió de paquets.
- Estructura de directoris.
- Entorn d'escriptori.
- Seguretat.
- Ús per al qual es necessita.
- Tipus de maquinari que s'utilitzarà.
- Ús en ordinadors portàtils.
- Instal·lació.
- Comunitat.
Navegadors de sistema de fitxers a l'estil MS-DOS
Genbeta publica un article sobre navegadors de fitxers de l'estil del Norton Commander, una eina molt popular a la dècada dels 90, almenys entre els informàtics, per al sistema MS-DOS. Amb el teclat es podien fer les diferents operacions que es fan amb documents (crear directoris, copiar directoris i documents, eliminar directoris i documents,...), sense necessitat de ratolí. Cursors i tecles de funció eren suficients.
Aquest tipus d'eina no ha desaparegut completament i per a nostàlgis o per a qui prefereix una eina intermitja entre utilitat gràfica i línia de comandes, hi ha disponibles dues aplicacions per a GNU/Linux, Gnome Commander i Krusader. La imatge que acompanya aquesta entrada és una captura de la pantalla del primer.
Ubuntu es converteix en el Linux genèric
Programes lliures de full de càlcul
Qui desenvolupa realment Linux?
És destacable de l'estudi el fet que les empreses s'involucren en el desenvolupament de Linux. Entre les empreses que aporten contribucions al codi de Linux hi ha RedHat amb un 11,2%, Novell amb un 8,9%, IBM amb un 8,3%, o Intel amb un 4,1%. SGI, Oracle, HP, Fujitsu o Mandriva són altres companyies conegudes que destinen recursos humans per al desenvolupament del nucli. Es calcula que almenys el 70% de contribucions al nucli les fan persones des de la seva feina, per encàrrec de la seva empresa.
Aquest estudi mostra com, tot i que es digui que no hi ha suport empresarial en els projectes de programari lliure, la veritat és ben diferent. Darrera de Linux i d'altre programari lliure hi ha suport empresarial, i de grans empreses, les quals s'impliquen perquè creuen en models de negoci basats en el programari lliure.

