Tomatime alliberat
No coneixia Tomatime però, Genbeta en parla avui. Es tracta d'una xarxa social pensada per regalar temps a altres persones, temps que han de passar juntes, qui regala el temps i qui rep el regal. La notícia no és però, l'existència en sí de Tomatime, sinó la publicació del seu codi font sota una llicència MIT.
Ahir va fer 10 anys l'alliberament de Netscape
El 22 de gener de 1998 Netscape va decidir alliberar el codi del seu navegador, Netscape Communicator 5.0. El projecte Mozilla veuria la llum. Aquest alliberament va lligat a l'aparició del concepte codi obert -open source-, quina definició va ser creada per Bruce Perens i Eric S. Raymond. Avui dia el projecte Mozilla lidera diversos projectes de programari lliure amb un alt nivell de maduresa, com el navegador Firefox o el client de correu electrònic Thunderbird.
Descarregant videos de YouTube amb Miro
Hi ha varietat d'eines que permeten descarregar els videos de YouTube. Com sabeu, des d'aquest servei de videos a la carta no es proporciona la descàrrega del video a l'ordinador, malgrat que GoogleVideo, l'altre servei de Google, sí que es pot. Hi ha però, una altra forma d'obtenir els videos de YouTube.
El programari lliure per veure televisió a la carta per Internet, Miro, del qual vaig parlar fa poc, és una opció. Tots els videos que es poden veure amb Miro prèviament s'han descarregat des d'Internet -si utilitzeu iTunes també passa això-. Aquests videos es desen en un directori Movies, dins del directori de l'aplicació, al perfil de l'usuari. En el cas de Linux el directori de l'aplicació es diu .miro. Per exemple, si el meu usuari és manel, es trobarien els videos a /home/manel/.miro/Movies. Dins de Movies els videos es poden trobar distribuïts en carpetes.
No només es poden descarregar videos -i àudios- de YouTube sinó també de GoogleVideo, de BlogDigger, Rewer, DayliMotion, Yahoo!, blip.tv, Yahoo! Video i Mefeedia. Com en els altes serveis agregadors multimèdia, els continguts poden romandre a l'ordinador un cop descarregats o bé s'eliminen al cap d'un temps. Els videos descarregats es poden marcar per no eliminar-se a Miro, fent clic a l'enllaç KEEP que els acompanya. També es pot accedir a l'adreça d'Internet on es troben o bé al fitxer desat, sense haver de navegar per les carpetes del disc durs.
Un cas de codi obert que no ho és
Estava mirant diferents alternatives de generar PDF amb PHP i m'he topat a la pàgina de documentació de PHP amb PDFLib.
No vull aquí explicar el funcionament d'aquesta biblioteca per
treballar amb el format PDF sinó que vull comentar una cosa que m'ha
cridat l'atenció. Segons la documentació de PHP, PDFLib és codi obert
-per a mi, equivalent a programari lliure-. Ara bé, el text diu això:
La definició de codi obert són 10 punts que caracteritzen el programari que es pot qualificar així. És evident que no és programari lliure, perquè la llibertat 0 -permetre qualsevol ús- no es compleix. Però, també cal mirar les característiques de codi obert. El punt 6 diu que no s'ha de restringir l'ús que es pot fer del programari. La llicència de PDFLib Lite només permet l'ús sota la mateixa en el cas de ser un usuari particular o un usuari de recerca. Queda clar que no es compleix la condició 6. Per tant, no és codi obert.
PDFlib Lite is available as open source. However, the PDFlib Lite license allows free use only under certain conditions.És a dir, que primer s'afirma que és codi obert -open source- per després dir que no tots els usos estan permesos. És a dir, que no és codi obert. El per què us l'explico ara.
La definició de codi obert són 10 punts que caracteritzen el programari que es pot qualificar així. És evident que no és programari lliure, perquè la llibertat 0 -permetre qualsevol ús- no es compleix. Però, també cal mirar les característiques de codi obert. El punt 6 diu que no s'ha de restringir l'ús que es pot fer del programari. La llicència de PDFLib Lite només permet l'ús sota la mateixa en el cas de ser un usuari particular o un usuari de recerca. Queda clar que no es compleix la condició 6. Per tant, no és codi obert.
Elisa, media center lliure català
Elisa és un programari del tipus media center publicat com programari lliure. Segons el web del programa pretén ser senzill per a gent que està familiaritzada amb l'ús dels ordinadors -com més o menys cerquen la majoria de media centers existents-. Permet visualitzar fotografies individuals o amb passis de diapositives, veure videos emmagatzemats i en línia, gestionar àlbums musicals. Cerca automàticament material multimèdia en els discos, unitats de xarxa, en biblioteques d'iTunes, Windows Media Player, Rythmbox,... Detecta automàticament iPod, càmeres, discos USB, etc.
Es pot utilitzar amb GNU/Linux, Mac OS X i Windows, tot i que actualment no hi ha versions estables per a aquest darrer sistema.
Se n'ha publicat la versió 0.33 i Vilaweb se'n fa ressò. El motiu del ressò, a banda de ser un media center de programari lliure, és que lidera el projecte una empresa barcelonina, Fluendo.
Free Software Magazine 21
S'ha publicat el número 21 del Free Software Magazine. L'editorial d'aquesta revista electrònica sobre programari lliure tracta el tema polèmic dels estàndards oberts internacionals sobre documents ofimàtics. Hi ha un apartat d'articles sobre el maquinari obert -open hardware-, una entrevista amb Richard Stallman -programari lliure- i una amb Eric S. Raymond -codi obert-, un article sobre la importància del programari lliure per a les organitzacions sense ànim de lucre com les ONG, una guia ràpida per aprendre XHTML, un article que explica com filtrar so amb el Gimp -sí, amb el programa de tractament d'imatges-,etc.
Sun Microsystems comprarà MySQL AB
L'empresa Sun Microsystems ha arribat en un acord per comprar MySQL AB per 1000 milions de dòlars. Segons la nota de premsa al web de MySQL això enforteix el lideratge de Sun com proveïdor de plataformes per a l'economia web, i el seu rol del major distribuïdor comercial de programari lliure.
Més informació: [clic]
Edició de video amb programari lliure
He de dir que m'agrada molt l'iMovie i l'iDVD, els dos programes que vénen amb el sistema operatiu Mac OS X per editar video i generar DVD, respectivament. Ara bé, l'iMovie només es troba en aquest sistema operatiu i sempre m'agrada tenir alternatives que pugui trobar en diferents entorns, o almenys en l'entorn GNU/Linux, i que siguin lliures. En aquest sentit l'edició de video amb programari lliure compta amb vàries alternatives.
Kino és una eina disponible en sistemes GNU/Linux que he utilitzat algun cop. En la versió actual (encara no arriba a la 1.0) utilitza el format estàndard SMIL per al format dels fitxers de projecte. Té integrada la publicació dels videos a blip.tv. Treballa amb un bon grapat de formats de video i pot fer captures a trabés d'USB o de Firewire (IEEE 1394).
Vivia és una eina disponible per a Windows o GNU/Linux. Amb GNU/Linux es pot instal·lar utilitzant l'eina Klik, un programa que té per objectiu evitar haver d'instal·lar programari, de forma que només cal descarregar els programes i executar-los. Sembla però, que està més limitat que l'anterior, Kino.
Jashaka (a la imatge superior), disponible per a GNU/Linux, Windows i Mac OS X, és una altra eina d'edició de video. Podeu trobar un tutorial d'ús al web del projecte. A primera cop d'ull sembla una alternativa molt completa, tot i que no dóna la sensació de facilitat d'ús -per a usuaris en general- que dóna Kino, tot i les seves mancances.
